A los que se van...

La vida te trae sorpresas y en este viaje que nos ofrece, nos trae algunas de las que nunca podríamos ni imaginar.

                                          (Flor de almendro de la Palma)

Así es que aquí estoy buscando información sobre el suicidio, que por segunda vez en poco tiempo golpea muy cerca y arrebata la vida de dos personas, una a la que ví nacer y otra con la que estaba compartiendo el proceso de educar a sus hijos, esa gran aventurar de enseñar y aprender que tantas satisfacciones nos aporta cada día. Los dos personas jóvenes, con tres preciosas criaturas, a las que ambos adoraban...

Todo mi respeto hacia ellas y el deseo de que descansen en la paz que les faltó. Todo mi respeto a sus seres queridos a los que les cuesta entender lo que ha pasado y aceptarlo. Que encuentren la paz perdida también.
Misterios de la vida...

La muerte siempre supone una separación, un desgarro pero en esta modalidad sume a todos cuantos les hemos conocido en un estado de consternación muy especial.
Es por ello que puede dar luz el conocer estos datos...

 El suicidio  " El suicidio no se elige; sucede cuando el dolor es mayor que los recursos para afrontarlo" 

Las ideas del suicidio pueden empezar con una pérdida o un trauma muy fuerte. Algunas personas cuando experimentan por mucho tiempo soledad, gran cantidad de estrés, depresión, rabia y desesperanza, cuando sienten que después de luchar, de buscar, ensayar y sentir dolor, no hay ningún lugar a donde correr o nadie a quien acudir, se van aislando y el deseo profundo de esconder el dolor se hace presente.

 

A una herida le sigue otra herida. El presente se convierte en un dolor interminable y la persona va entrando como en un ensimismamiento, percibiendo menos y menos de su entorno. Viene la desesperanza, pierde el balance, entra en un presente amargo y en un futuro sin ilusión. La persona se va adormeciendo, eventualmente deja de buscar ayuda y entra en el “trance suicida”, el suicidio se convierte en la única esperanza o solución para terminar con el dolor.

Sobre el suïcidi:




�� A Espanya es treuen la vida nou persones al dia, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que també revelen que es suïciden més del triple d’homes (78,31%) que de dones (22,56%). El nombre total de suïcidis a Espanya el 2008 (3.421) supera per primer cop el de morts per accident de trànsit.


�� A tot el món, una persona se suïcida cada 40 segons, segons dades de la Organització Mundial de la Salut. El suïcidi és la primera causa de mort violenta al món, donat que es produeixen un milió de suïcidis a l’any i 20 milions d’intents. Una de cada quatre persones que es treu la vida (250.000) són joves menors de 25 anys. L’OMS estima que, si no es posa remei, el 2020 es produiran fins a un milió i mig de suïcidis anuals.


�� Entre el 79% i el 98% dels pacients suïcides estan afectats per un trastorn mental, fonamentalment depressió, alcoholisme o esquizofrènia, segons el llibre Doctor estoy deprimido, dirigit pel Dr. Julio Vallejo, cap del Servei de Psiquiatria de la Ciutat Universitària de Bellvitge.


La visió predominant de la medicina moderna és que el suïcidi és un problema de salut mental, associat amb factors psicològics com per exemple la dificultat de viure amb una depressió, un patiment o por ineludible o altres trastorns i pressions mentals.


Es calcula que cap al 95% dels suïcidis i intents de suïcidi els realitzen persones afectades d’un trastorn mental. El trastorn mental que amb més freqüència s’associa a un intent de suïcidi (consumat o no) és la depressió.


Factors que augmenten clarament les possibilitats que es produeixi un intent de suïcidi:
- Tenir un sentiment de desesperança molt intens (especialment si això motiva símptomes d’ansietat molt elevats).
- Tenir la sensació subjectiva o objectiva de soledat.
- Les persones que pateixen un episodi depressiu és molt probable que com a mínim presenti un dels factors de risc que hem descrit, com és ara un sentiment de desesperança molt intens.


Com cal actuar davant d’un possible risc de suïcidi?

Les idees de suïcidi, en el context d’una depressió, han de ser considerades com un símptoma més del trastorn. Hi ha una tendència a renyar la persona, tot oblidant que està malalta i titllant-la de “covarda”, o a recordar-li constantment que hi ha “moltes coses interessants en la vida” i que “molta gent patirà a causa de la seva decisió”. Aquests arguments solen ser perjudicials per al malalt i fins i tot potencien que el pacient se senti més culpable i menys comprès, per la qual cosa cal evitar-los.


Considerar que tothom qui pensa d’una manera o d’una altra en la possibilitat de morir o d’autolesionar-se està experimentant un nivell de sofriment molt elevat.

El dia de després  (clicar per trobar la informació)





Como ya sabemos compartiendo es la única manera de salir adelante.
Agradecer cuantas muestras de afecto recibidas por los que me estais cercanos.
Esta canción es una de ellas, que me llega de la mano de una sobrina con una sensibilidad muy especial..., gracias Cristina.